27 septiembre, 2006

"Jaleos" burocratics per les fronteres balcaniques!!!

Salutacions, finalment, des de Grecia!!!

Per aqui, a la vida de ferranpedalant, tot segueix molt i molt be, pero amb uns ultims dies una mica moguts pel que fa a temes de fronteres, visats,.... pero anem per parts.

Primerament, cal fer mencio especial a la visita de l'Alba a Dubrovnik, que va aprofitar que es trobava de vacances "relativament" a prop de Dubrovnik per venir a fer-me una visita.



Foto en ple centre de la ciutat vella de Dubrovnik.










Ha sigut despres de Dubrovnik que el viatge ha comencat a agafar un caire mes "exotic", transitant indrets, paisos, cultures,.... ja molt mes diferents del que estic acostumat o del que havia vist fins ara.
Ja nomes arribar a la frontera de Croacia amb Bosnia, els duaners em van comencar a dir que Albania era molt perillos, que a Kosovo (regio del sud de Serbia) era perill de mort,.... despres em volien buscar un allotjament i van comencar a cridar a les dones del poble, que cada cop n'eren mes, amb els telefons a la ma, cridant i parlant entre ells de manera que jo no hi entenia res,.... Al final, despres de tenir-me 45' parat se'm va fer fosc, i els duaners em demanaven 30 euros per una habitacio!!! Aixi que vaig haver de fer 20km de nit i plovent per arribar al primer
poble gran de Bosnia (Trebinje) on em van acollir perfectament.
Ja no va ser un bon primer contacte amb totes aquestes fronteres,....

A l'endema, cap a Montenegro que hi falta gent!!! Cap problema a la frontera (estrany), gran dinar (pizza gegant) per 1,5 euros,.... tot de conya fins que va comencar a ploure, i vaig entrar a un bar a fer un te,.... i quan es van enterar que la meva idea era passar per Kosovo per anar cap a Macedonia,.... "que a veure si estava boig!!!", "que a Kosovo mafia i atracadors per tot arreu",....
Total, que ja em van posar una mica de dubtes al cap,.... i a la nit, a l'hotel a on vaig dormir, doncs mes del mateix: "que Kosovo tant perillos", "que de cap manera anar a Kosovo",.... I com que realment feia cami mes curt per Albania, doncs tot decidit: a l'endema (en contra de la meva primera voluntat) cap a Albania,....

Sorpresa al arribar a la frontera, i..... "Andorra need visa of embassy"!!! Em diuen que he d'anar 500km endarrere a fer el visat per poder entrar a Albania,.....
Aquest fet em va acabar de decidir de anar cap a Kosovo, tot i que al mateix hotel em van "dissenyar" un pla per carreteres que ni existien per poder arribar a Macedonia sempre per territori serbi, i aixi no haver de trepitjar Kosovo (quina mania els hi tenen als pobres kosovars).
I la veritat es que tanta historia de perill amb Kosovo, nomes feia que depertar-me curiositat per anar-hi,.... soc aixi!


Carreteres muntanyoses de cami cap a Kosovo, i a on no hi passava "ni una alma",.... Suposo que tots tenien por de apropar-se massa a Kosovo!!!
jajajajajaja!!!
Aixi que vaig haver de fer-li jo la foto a la bici!








De manera que a l'endema cap a Kosovo que hi falta gent. Realment, tenia una mica de por, perque eren moltes persones que m'havien dit que era perillos, pero no em podia creure que en un costat de frontera hi hagues tant bona gent (Bosnia, Montenegro, Serbia) i de l'altre, a Kosovo, haguessin de ser tant dolents,....
I vaig entrar a Kosovo una mica ,.... "amb la mosca darrere de l'orella" ben atent a possibles "coses rares" de tot el que m'havien explicat.


Primera tarda a Kosovo, i tot correcte, bona gent, bon jalar, bon dormir,.... a l'endema vaig creuar tot Kosovo de dalt a baix per sortir cap a Macedonia, i res de res, al contrari: tothom em saludava, em van invitar a te,....
El problema va ser al arribar a la frontera de Macedonia,.... "Andorra need visa of embassy"!!! Una altra vegada!!!
Aquesta vegada, nomes era 70km endarrere, pero de mala carretera,.... aixi que vaig dormir al poble fronterer. Tot just era dissabte i l'embaixada no obria fins al dilluns a la tarda, aixi que vaig mirar be el mapa i vaig decidir anar cap a Serbia, despres cap a Bulgaria, i aixi poder arribar a Grecia sense mes problemes, pero,.....

A l'endema, despres de haver creuat tot Kosovo en sentit contrari, al arribar al control duaner entre Kosovo i Serbia, em diuen que no puc entrar a Serbia perque tinc un segell de Montenegro al meu passaport,...... despres de 90km de mala carretera a ple sol, no puc fer el pam que em falta per entrar a Serbia per un segell de un altre pais al passaport!!! Increible!!!
Ademes els duaners casi no parlaven angles i em van fer fora a crits i de males maneres quan intentava buscar-li la logica (que no n'hi ha,.... es molt mes complicat que la logica) fent preguntes al que semblava el "jefe",.... De manera que estava atrapat a la "perillosa" Kosovo!!!

De perill res de res, el diumenge a la tarda vaig coneixer gent de conya, em van invitar a berenar, vaig veure el Barca-Valencia,..... tot perfecte!

I el dilluns al mati cap a l'embaixada de Macedonia, a fer el visat. Per sort, tot va ser bastant rapid, i encara vaig poder creuar la meitat de Kosovo que em quedava (tram de carretera que he fet 5 vegades!!!) i dormir ja a Macedonia!

He creuat Macedonia amb dos dies, i avui he pogut entrar a Grecia sense problemes, pero quan estic als passos fronterers tinc unes males sensacions "de deu"!!!

La bicicleta segueix a tope, jo tambe,.... i ja falta menys per Xina!

Al final, amb tants "xous" de fronteres, visats, avisos exagerats de perill irreal,.... tinc la sensacio de que m'han estat "prenent el pel",.... potser el veritable culpable es el senyor amb "cara de carnisser" (amb tots els meus respectes pel ram) que "m'espolssa" el clatell a tovallolades a la foto,.....















Pero be, com es diu amb serbo-croata: NEMA PROBLEMA!!!



No perdeu detall de la decoracio del barber de Gjilane (Kosovo, Serbia),.... alucinant!!!
A la tele,.... "como no" feien futbol!!! I el tio, passant-me la navalla per la iugular mirava de reull el futbol,.... jajajaja!!!







Una abracada i anims a tots pel dia a dia, que moltes vegades es encara mes complicat que passar per les fronteres balcaniques!!!

16 septiembre, 2006

Croacia de dalt a baix!!!

Molt be, molt be!!!!

Continuo endavant en el meu periple! Avui escric des de Dubrovnik, una de les ciutats mes ben parides (diuen, i crec que potser que tinguin rao) de Craocia, i d'Europa!!!

La veritat es que a nivell de ruta, ha sigut una setmana bastant monotona, ja que he fet tota la costa croata, i es una carretera de costa, amb el seu constant puja-baixa, seguint tots els acantilats, amb sol i calor a dojo, i bastantes estones de vent de cara,.... una altra vegada el pesat i dur vent de cara!!! Pero be, sembla que ara ja s'ha acabat, a partir d'aqui m'endinsare cap a Serbia i Montenegro, i despres cap a Macedonia, i s'haura acabat la platja (almenys fins a Grecia).

Suposo que es nota amb el meu relat que no soc precisament un amant de la platja,.... segurament als qui els hi agraden aquests paratges haurien disfrutat molt aquesta ultima setmana,.... pero a mi no m'agraden massa,.... que hi farem!

Vaig comencar la setmana amb una mica de turisme per Ljubljana (Eslovenia), reposant-me encara de la meva visita al Parc Nacional del Triglav.
Fent el turista per Ljubljana, vaig anar a parar al mercat de fruitres i verdures de la ciutat en si (per cert, un mercat molt gran, famos, i "barato"!!!). Be, doncs al mercat, hi vaig comprar patates i una col, i a la nit em vaig fer un trinxat espectacular (el millor sopar del viatge!!!), quan el cuinava, al costat hi havia uns alemanys que flipaven,.... no sabien que es podia arribar a fer allo amb les seves "cartofels"!


Algunes fotos de Ljubljana:















Aixi que amb un mati tranquil de turisme en vaig fer prou, i ja vaig tornar a agafar la bici per anar avall, avall,.... en direccio a la costa croata.
I quan a la nit vaig arribar al camping, vaig coneixer al Monsieur Jean-Claude (alias "Solex-Man"),.... ho explico be que es bastant divertit i curios:

Resulta que el tal Monsieur Jean-Claude, esta fent un viatge des de Nantes (costa Atlantica francesa) fins a Istambul amb una bicicleta amb motor Solex que te 40 anys!!!!!
Increible!!!

Aquesta es la foto de la presentacio oficial del repte "Solex VS Ferranpedalant":





jajajaja, "la maquina contra el hombre" jajajaja!!!











El que vam fer va ser que els primers 20km del dia vam anar fent curses (semblavam dos nens amb biciletes noves) per a veure qui anava mes rapid, i vam descobrir que el ritme era molt similar, aixi que vam fer dos dies de ruta plegats!



Aqui un adelantament en directe!!!
Ja us ho dic, igual que nens (o pitjor!!!), pero un bon fart de riure! La situacio era molt comica!











Aquesta tambe es bona, persecucio "a muerte",....















Val a dir que el Solex era mes rapid en les pujades suaus i els falsos plans, i que el ferranpedalant era mes rapid en les pujades fortes, en les baixades, i en els plans, aixi que el ritme de marxa era molt similar, pero al segon dia junts, al solex va comencar a tenir algun problema macanic (es el que tenen les maquines,....) i es va haver de quedar un dia sencer al camping "a mecaniquer", aixi que ens vam despedir!
Des d'aqui molta sort al Monsieur Jean-Claude! Que em va dir que miraria "el site web"! Un saludo!!

I entre tantes curses i persecucions, el paisatge era aquest:













































Be, potser no he dit tota la veritat,.... no aguantava mes per la costa, i vaig fer una petita incursio a Bosnia per visitar Mostar. A aquesta ciutat encara s'hi poden veure molts signes (edificis amb restes de metralla,....) de la guerra, i es molt curios el fet que esta dividida per un pont (que per cert, durant la guerra va anar a terra, i l'han reconstruit igual que era) que separa la part musulmana de la ciutat de la part cristiana,... va ser una tarda de turisme interessant!
















I aixo ha estat tot aquesta setmana, a nivell de salut segueixo a tope (unicament vaig tenir algun problema intestinal que es va solventar amb una nit intensa de anar i venir al WC i un dia de arros bullit) i la bicicleta esta com mai! 3900km i ni tans sols una punxada de roda! Alucinant, tot i que s'ha de dir que la cuido molt eh! Pero es porta com una campiona!

Au! Molta salut i una forta abracada per tots! (aquest teclat no te C trencada).

08 septiembre, 2006

Jornades interessants entre Austria i Eslovenia....





Molt bé!!!
Ja hem tornat a canviar de pais, de idioma, de teclats,.... una altra vegada a adaptar-se,... la constant adaptació a coses noves!!!

Els últims dies per Austria, i aquests primers per Eslovenia han sigut "mogudets", per`o molt interessants....

Finalment va arribar l'esperat anticicló i vaig poder reprendre la meva marxa, i la vaig reprendre cap a les muntanyes, anant direcció el port més alt de Austria, situat al costat del pic més alt de Austria (de fet, tenen el mateix nom). Em sap greu no poder escriure el nom, pero és un nom certament complicat de recordar i ara mateix no el tinc al davant,....
Bé, les fotos del dia són les seguents, la veritat és que el mal temps dels dies anteriors ho van deixar tot ben nevadet i molt maco a l'espera del meu pas,.... jajajaja



Imatge de l'inici de la carretera, els que porten motor... a pagar!!! Pel fum i la pudor de frenos que hi deixen,..... als ciclistes no ens cal pagar, només faltaria,... uns 20km amb rampes constants del 12, 13, i 14% sense descansos,..... la veritat és que és el port més dur fins al moment!




















I després de les grans muntanyes, una mica de calma i molta qualitat de vida voltant per paisatges i carreteres menys abruptes, i buscant així direcció Eslovenia,......

Imatge del dinar de diumenge en un restaurant 5 estrelles!!!! A la foto no es veu, pero és amb vistes al llac!!!

Aigua embotellada, pa del dia,.... realment un gran dinar!!!

El pas cap a Eslovenia, també va ser muntanyós (des de Eisenkapel (Austria)), pero per una carretera realment maca,.... Al arribar a dalt, frontera amb revisió de passaport i segell esolvé, i avall!!! Cap a Kranj, on només de veurem, em van invitar a sopar i a dormir,... potser perque ja portava una mica de barba i feia una mica de pudor,... o simplement els hi vaig caure simpatic,... encara no ho sé!

I a l'endema, veient que el temps acompanyava, vaig pujar cap al nord del pais, cap al Parc Nacional del Triglav,..... a on vaig fer una mica de turisme a Bled:

Aquest és el llac de Bled, que té una petita illa al mig, amb un castell,... realment maco!

Com sempre, la bicicleta ferranpedalant, al peu del canó!!!

Bé doncs a Bled em vaig informar sobre la meva ascenció al Triglav (pic més alt de Eslovenia amb 2864m) i...... cap al Triglav que hi falta gent!!!! Per sort vaig poder trobar un "parking VIP" per deixar la bicicleta mentres jo feia la cabra per les muntanyes de Eslovenia!!!

Aqui la van cuidar bé mentres jo vaig anar a caminar,.... la van netejar, la van engrassar,.... jajajajaja!!!!

Per pujar al Triglav, hi havia una gran varietat de rutes, i com que tenia tot el dia, vaig escollir la més llarga, pero també la més maca. En total vaig passar per 7 llacs, vaig fer un petit collet abans del pic, i vaig baixar per una altra vessant del Parc,..... Van ser uns 40km, amb uns 2500m de desnivell i 12h des de que vaig marxar del refugi a les 6h del matí fins que hi vaig tornar al voltant de les 18h de la tarda!

Quina cara de son a les 6h.....!!! Pero amunt que hi falta gent!!! Al refugi hi havia dos paios bebent cervesa que a la nit em van dir que ells s'hi posarien a les 5h del matí.... pero a les 6h encara fotien uns roncs bastant "resacosos".... així que vaig comencar sol!

Paisatges increibles enfilant cap al Triglav!!! Es va anar fent de dia al meu pas! Molt gratificant!

I finalment, ferranpedalant al cim!!!

Com sempre, tot OK!!! jajajaja!!!

Última imatge de la carena del cim, amb una mica de barba,......

I finalment, ahir vaig tornar a agafr la bicicleta, i vaig baixar fins a Ljubljana!!! A la capital de Eslovenia!!! I avui faig el turista, mentre les meves cames encara assimilen el Triglav!!!

Doncs basicament, aixo és el que he fet aquests dies, a Eslovenia hi he trobat molta hospitalitat i gent realment amable, que m'han encoratjat encara més a seguir endavant!!! Per contra, la qualitat de la xarxa de carreteres eslovenes és una...... bé, ho deixarem amb que.... es podria millorar bastant!!! jajajaja! Moltes carreteres que estan indicades com a asfaltades que no ho estan, carreteres que surten al mapa i no existeixen a la vida real,..... pero no hi ha cap problema, tinc temps de sobres per indagar en aquesta complicada xarxa de carreteres!!!!

Per cert, segueixo agraint moltíssim tots els missatges i e-mails que rebo, de veritat que entre tots, treuen bastants quilos del remolc!!!

Bé doncs, fins a la propera!!!!

Salut i a fondoooooo!!!!!