29 junio, 2007

Ali-Lhasa

"En la solitud de les montanyes, hi ha un mercat secret on podras canviar l'agitacio del mon per un benestar il.limitat"

Milarepa (poeta-ermitany tibeta)

Tashi Delek !!!
Be, ja a Lhasa, la capital del Tibet. Punt i seguit en el meu viatge, aqui hi prenc uns dies de relax i arranco amb la ultima part del viatge, que acabara a Katmandu (Nepal).
Des de Kashgar, han sigut 2848km fins aqui (Lhasa), sens dubte uns dels mes especials dels ja mes de 20.000 que formen la totalitat del viatge, pero bueno, no ens posem nostalgics, que encara queda una mica de canya!!!
Des de Ali, sens dubte, una de les estrelles ha sigut la kora (circuit de 53 km al voltant del Mt.Kailash, la montanya sagrada pels budistes tibetans) al Mt.Kailash. I una de les.... em puc atrevir a dir decepcions, es la gran quantitat de turisme massiu afavorit i recolzat pel govern xines a mesura que en hem anat apropant a Lhasa. I ja a la mateixa Lhasa, les ampliacions realitzades i en realitzacio per anar "axinitzant"(paraula inventada ferranpedalant) cada vegada mes la ciutat, treient-li l'encant tibeta que la fa tant especial (encara en algunes parts).
Imatge de les primeres vistes que vam tenir a la montanya sagrada, el Mt.Kailash.

Per cert, fins aqui he arribat encara amb el Sato, el Martin (klimmertijn.blogspot.com), i el Sean (centralasiatotibet.blogspot.com). Crec que hi podeu trobar informacions potser mes serioses que les meves si podeu llegir l'holandes o l'angles!!! Son una mica mes serios que jo! jajajajaja!!!

Be, a nomes 4 dies de Ali, vam fer cap a Darchen, al peu del Mt.Kailash, a on comenca i acaba la ja citada kora. Durant la kora es van veient les quatre cares de la montanya, i la veritat es que totes elles son prou espectaculars....






Una de les coses mes impactants del peregrinatge al voltant de la montanya (almenys per mi) va ser la manera de fer la kora dels autentics peregrins tibetans budistes.... Resulta que a ritme normal de caminar (el que vam fer nosaltres) la volta es fa en dos dies facils. Evidentment, apretant una mica es pot fer en un dia, pero els peregrins en questio, hi posen unes tres setmanes, si si, setmanes. La seva manera de voltar el Mt.Kailash, es fent prostracions, que explicat de manera rapida es jaure al terra fins que la front toca a terra, llevar-se i caminar fins a on han arribat les mans, tornar a jaure a terra,.... impresionant!!! Ademes, ni aigua, ni motxilla, ni menjar ni res de deu!



Sequencia de prostracions de alguns dels peregrins que vam trobar en el trajecte.
Realment es molt bestia lo que la gent pot arribar a fer per conviccions religioses... sigui com sigui, tots els meus respectes!

Un cop feta la kora cap a la carretera que hi falta gent!!!

Imatge de l'arribada del Sean a la "metavolante" de un dels multiples ports que hem hagut de superar en el cami cap a Lhasa.

Les carreteres, en aquesta part, han seguit a vegades malament, i a vegades molt malament!!! Sense asfaltar (evidentment), estretes, pendents,... fins i tot, hem passat per molts trams que tenien dunes de sorra ben a prop i aixo ha fet que fins i tot en alguns trams, haguessim de arrossegar la bici per la sorra.

De tota manera, paisatges molt especatculars, postes de sol de cine,... tot plegat et fa oblidar facilment els trams de mala carretera i els cabrejos que agafes quan has de arrossegar bici i remolc per la profunda sorra de platja que es troba per aqui.











Goita, entre mandra (l'aigua dels rius i llacs es freda de collons), deixadesa (ho reconec), i que no m'he vist gaire als miralls, he anat cultivant una barba prou important...
Ferranpedalant barbut i despentinat, al mati, amb el campament plegat a dins del remolc i el ramat de yaks de fons.... calitat de vida ilimitada!!!!

Ara, pero, aqui a la civilitzacio ja vaig afeitat, tot i que no se si em puc atrevir a dir net...

Els habitants del Tibet, son unes de les persones mes especials que he creuat en els ultims mesos, per aixo, el meu petit homenatge cap a ells. Admiro molt el seu caracter hiper-alegre tot i les dures condicions de vida que tenen alguns de ells. Aqui algunes fotos dels amics tibetans:





Be, aixo es tot des de Lhasa. Adjunto la foto de l'arribada a Lhasa, a la placa que els xinos han construit al davant del Palau de Potala, la residencia del Dalai Lama abans que hagues de escapar-se cap a India perseguit pels xinos.

Aixi doncs, ens "veiem" a Katmandu, on hi sere d'aqui a uns 10 o 12 dies, i des de on comencare a preparar la "operacio tornada" al petit pais dels Pirineus.
Una abracada!!! Kale so!!!

15 Comments:

Anonymous Anónimo said...

bones noiet! com t'ho montes! quin any més guay, jo també vull!!jejeje bueno...aquí tots et rebrem molt be. Fins una altra i sort a la tornada! muaa

6/30/2007 11:05 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ninu!!!

Quina llàstima que hagis de torna ja no? ve, llàstima x tu, naltres et rebrem amb un somriure i unes abraçadetes tot i k kom vinguis amb les barbes no te reconeixeré jejeje. Ou greñas!

Segueixo pensant que has denviar moltes fotos al concurs del National eh? k un altre viatge si te'l guanyes... segur que no timporta jajaja.

Weno ninu, ara ja estik mes al dia de les teves cosetes k he tornat a Andorra i el curs ha anat de lujo.

Ens veiem "aviadet" petit buda.


Muuuaaacckkkks

7/01/2007 3:25 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ke tal Ferran, feia temps que no miarava et teu blog...
i cada cop que descobreixo part del teu viatge em dono compte de la sort que tens...
A mes la perspectiva de com ho expliques em sembla molt amena...

espero veuret aviat "chico de oro"

fins ara Ferran


Sergi P

7/01/2007 5:41 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ara que acabes s'esfuma una distracció fixa: llegir l ferranpedalant... però bé...ho superarem.

quina envejota que fas, segur q has aprés moltissim...has disfrutat per tots plegats!

no ens coneixes però aquí + seguidors/es teus!

bon retorn!

7/02/2007 2:58 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

No, si viendo como peregrina la gente por la xina, va a resultar que lo de ir en bici hasta alli va a ser lo más normal!!!! jeje sigue disfrutando del tramo final pastor!!!!
Aupa txirrindulari!!!!
mil besazos desde la vieja Pamplona que ya prepara los Sanfermines.(El año que viene no te libras eh?)Muxusssssssss

7/03/2007 4:47 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Boooonnnnn dia Ferran !
Etapa narrada amb qualitat i il·lustrada amb fotos 10, bé... la teva amb grenyes i barba no te preu. Els socis del club del barret: originals, sobretot el del barret de color blanc i "chupa" de caporal bananero.
Proposta del mes: Fer la Kora a Andorra, al voltant del pont de les boles,amb calça curta, sandàlies i mitjons de quadres i al seu estil, xino-xano..., ja ho puc veure...ohhh !
Bé company ja queda menys per la tornada.
Una forta abraçada i fins Katmandu.
Paco Buil & família

7/04/2007 11:19 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei nen!
"¡Que poquito te queda!". Suposo que tu no estas tan content, però aquí se't troba molt a faltar. Per tant... aprofita aquests darrers dies a tope i prepara la gola pels interrogatoris quan tornis. Espero que tot et vagi tan bé com fins ara. Des de La Seu t'enviem l'última espenteta d'ànims. Fins molt aviat.
Kris

7/05/2007 12:56 a. m.  
Anonymous Anónimo said...

Hola Ferran!
que bé que t'ho estàs passant!
que bé passar pel Tibet, a poc a poc , veient la gent, com es viu!
que bé aquest amics que compartiu l'aventura!
Quan llegeixo el blog respiro tranquilitat!
no només ens has ensenyat paisatges, amb les teves històries també ens has transmès sensacions, i ara , la meva és de pau...
llàstima que no arribes a temps per fer el Tour, amb l'entrenament que portes aquest any guanyaves de carrer!
L'aventura es va acabant, l'objectiu ja l'has aconseguit, però en vindran d'altres, diferents, però no per això menys interessants.
Tu enyoraras la "qualitat de vida" i nosaltres el blog que hem anat seguint mentre pedalaves...
Cuidat, molts records de tots i:
"endavantferranpedalant"
fins aviat.
Que bo serà el pa amb tomàquet quan arribis a casa!

7/06/2007 9:51 p. m.  
Blogger ruth said...

que guai!
me n'alegro!
i la tornada com la fas?
et mereixes un business class, eh!

7/09/2007 2:03 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ei xaval com de costum moltes felicitats per la teva aventura!
Per lo vist ja no segueixes en solitari, millor diuen que els xinesos tenen molta mala llet...
I per no variar unes fotos magnifiques : quins paisatges!!!
Canya per el "tros" que et queda i a gaudir a tope
KGUN10

7/09/2007 3:43 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

QUINA PASADAAAA!!!!
Que llegirem despres del'arribada a Katmandu?. Felicitats per lo que hem disfrutat ferrantpedalant des de l'ordinador.
A la Seu t'esperan amb barba i tot.

JOAN

7/10/2007 1:06 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

ferran màquina, m'alegra saber que la teva aventura no perd pistonada (o pedalada)! Goita, ja em va dir el Sanvi que, malgrat les apedregades i les dunes de sorra, el pont estret d'Istanbul i tants altres entrebancs, el trajecte més dur i perillòs va ser sens dubte el de Camurac i Belcaire, on hi havia una mica de graveta!! Sort que et vam avisar!!

Fins molt aviat amic!!

7/10/2007 7:00 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Que ase chechuuu!!!jajaja
Bueno ja falta menos per la teva tornada ehh! Llastima per tu que ja se t'acava aquesta magnifica i inoblidable experiencia. Pero una gran alegria ens omplenarà tornarte a tindre amb nosaltres. Ansiosos de que ens ampliis les teves aventures, mentres fem alguna bireta,sopar,juerga...
Apa a cuidarse molt!
Miquel Afonso

7/11/2007 4:35 p. m.  
Anonymous Anónimo said...

Ueeee!!!Xaval la fiesta k t'espera kuan arribis a andorra...L'hem de liar molt tio xk la situacio ho mereix!Ja veig k ja comences a tenir algun k altre puntazo de nostalgia jaja!Pero en fi has aconseguit el teu somni i am 1parell de kullons!Kina bestia...Ferran Vila For President!!!Qualitat de Vida 2020...Com ja saps espero la teva perduda amic. GasS!!!

7/13/2007 12:03 p. m.  
Anonymous Nova Casa Editorial said...

Hola!

Perdona que t’ho escrigui aquí, però no he trobat cap email al teu blog.

Cerquem la col•laboració de bloguers, escriptors i viatgers de tota mena que vulguin participar amb una o més experiències de viatge per fer-ne un llibre en català.

Trobaràs les bases de participació al nostre web:

http://www.novacasaeditorial.com/ca/aquest-estiu-a-mes-de-passar-tho-be-escriu/

I si tens facebook t'agraeixo que comparteixis el post per si a algú li pot interessar: https://www.facebook.com/NovaCasaEditorial/posts/844263438957754

Gràcies.

Si tens dubtes estem a la teva disposició a l’email novacasaeditorial@gmail.com

Una abraçada, salut i bons viatges!

8/14/2014 4:58 p. m.  

Publicar un comentario

<< Home